Un microxip dissenyat pels investigadors de l’ETSETB, camí de Mart

Font: UPC

La missió InSight (acrònim d’Interior Exploration using Seismic Investigations, Geodesy and Heat Transport) de la NASA, que s’ha llençat a l’espai el 5 de maig, té previst col·locar el primer sismòmetre a la superfície de Mart per mesurar els terratrèmols marcians i utilitzar les ones sísmiques per comprendre millor la història del planeta vermell, així com la formació i l’evolució dels altres planetes rocosos del sistema solar.

El mòdul InSight porta a bord una estació meteorològica, anomenada Twins, desenvolupada pel Centre d’Astrobiologia de Madrid (CSIC-INTA), en col·laboració amb les empreses CRISA i Alter, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i altres entitats. Aquesta estació  mesurarà la força i la direcció del vent i també la temperatura, i incorpora un sensor de vent equipat amb un xip de silici dissenyat i fabricat per investigadors del grup de Recerca en Micro i Nanotecnologies de la UPC, encapçalat pel professor Luis Castañer, de l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB). Els mesuraments de Twins permetran determinar si les vibracions registrades pel sismògraf de la InSight procedeixen de l’interior del planeta o si es deuen a vents que sacsegen l’instrument.

El sistema per mesurar el vent desenvolupat pels investigadors de l’ETSETB, al laboratori de la Sala Blanca, és similar al que es va dissenyar per a l’instrument REMS que incorpora el robot explorador Curiosity i es basa en el principi físic conegut com anemometria de fil calent. El mètode tradicional per fer-ho consisteix a escalfar un fil de platí (molt utilitzat en electrònica perquè la seva resistència és sensible a la temperatura) mitjançant un corrent elèctric i mesurar el canvi de temperatura quan el vent el refrigera. És precisament la diferència de temperatura el que permet saber la velocitat del vent.

Els científics preveuen registrar fins a un centenar de tremolors de Mart durant aquesta missió, que durarà uns dos anys terrestres.